SOMNIEM
Somnieu
És clar que sí, somniem contantment, sempre
Espereu massa
Es clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot
Voleu massa
És clar que sí, volem massa, més, tot.
Teniu massa pressa
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar.
Somnieu
Sí, inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
Espereu massa
Es clar que sí, i no ens fa vergonya ésser esclaus de l’esperança
Voleu massa
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
Exigiu
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix
i tanmateix millor així,
millor un poble que es mou,
encara que a vegades precipitat,
encara que a vegades massa prudent,
encara que a vegades brut, baix, rastrer,
encara que a vegades sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya y senzilla
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos,
per això que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’qvergonyeixi de cridar,
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis, somniem fins lo inimaginat.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar en nits
interminables d’impotència, sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per arribar al possible,
volem el possible per arribar a l’impossible,
millor així, tots ho sabeu
encara que a vegades precipitats,
encara que a vegades bruts, baixos, rastrers,
millor així, amb tota la condició humana, estranya i senzilla,
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Somnieu
És clar que sí, somniem constantment, somniem sempre.
Si ens dieu Espereu massa
Es clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
Si ens dieu Voleu massa
És clar que sí, volem massa, més, tot.
Si ens dieu Teniu massa pressa
Sí, és clar que sí! caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
Lluis Llach. Somniem. 1978-1979
Lluís Llach i Grande, dit Lluís Llach, est un chanteur catalan né le 7 mai 1948 à Gérone en Catalogne (Espagne). Il a fait partie du groupe les Setze Jutges et on le considère comme un des chefs de file de la Nova Cançó (Nouvelle Chanson catalane). En tant qu'artiste engagé avec sa culture il a été un référent musical, mais aussi intellectuel, pour trois générations.
Second fils d'un médecin de village d'une famille de propriétaire terriens et d'une mère qui avait été éduquée dans les écoles de la bourgeoisie barcelonaise. C'est d'ailleurs sa mère qui initie les deux frères à la musique sur sa propre guitare. Puis vient le piano. Il compose ses premières mélodies vers ses six ou sept ans, mais pour la première vraie chanson il faut attendre 1965, Que feliç era, mare, dont il écrit la musique sur des paroles de son frère.